Inauguració del Centre Cultural Convent de Sant Diego rehabilitat amb fons de l’ITS

La presidenta del Govern, Francina Armengol, juntament amb el director de l’AETIB, Francesc Mateu, i altres autoritats, participaren, el passat 27 de juliol, en la inauguració del Centre Cultural Convent de Sant Diego d’Alaior, que s’obre al públic després d’un llarg procés de rehabilitació integral i museïtzació finançada amb fons de l’impost del turisme sostenible (ITS).

Amb l’obertura del Centre Cultural Convent de Sant Diego es compleix una reivindicació històrica del poble d’Alaior, que veu en aquesta infraestructura un símbol de la lluita per la cura del patrimoni històric, arquitectònic i cultural, així com la lluita per disposar d’un espai cultural al municipi.

Les tasques per rehabilitar integralment l’edifici van començar el 2006 i van durar deu anys. Amb un cost de 9,3 milions d'euros, dels quals el Govern de les Illes Balears n'ha aportat un total de 5 (1,4 dels quals a través de fons de l’impost del turisme sostenible), i també amb fons FEDER i inversions estaturaries, s’ha finalitzat la rehabilitació del pati de sa Lluna, la instal•lació de la climatització, la finalització de les sales en què a partir d’ara hi haurà el Centre de Gastronomia Menorquina i la restauració de l’aljub, les voltes i les pintures i els murals.

El Centre Cultural Convent de Sant Diego, que inclou l’església de Sant Diego i el claustre, conegut com a pati de sa Lluna, serà gestionat conjuntament pel Govern, el Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament d’Alaior.

Amb les obres de rehabilitació, restauració i museïtzació, a la planta -1 hi haurà una exposició que explica la història de l’edifici, així com l’aljub. A la planta baixa (0), al claustre, s’hi duran a terme activitats culturals diverses i exposicions temporals. A la primera planta hi haurà dues exposicions permanents: «L’essència de Menorca», que acull part de la col•lecció Llambies, adquirida per l’Ajuntament i dedicada a l’etnologia menorquina, i l’exposició «El calçat a Menorca: de l’artesania a la indústria», un recorregut per l’evolució de la manufactura del calçat, l’elaboració d’una sabata pas a pas, etc.

Finalment, a la segona planta s’hi ubica el Centre de Cultura Gastronòmica, que disposa d’una cuina laboratori i una altra de demostració, un espai de formació i petits espais expositius que mostren com es fa el formatge, el pa, el figat i les porquejades.

• Espot promocional "Convent de Sant Diego"

El Govern dona a conèixer la nova Llei de Turisme als turistes

«Illes Balears, on els treballadors són tan importants com els turistes». Aquest és el principal missatge que es pot llegir estampat sobre una tovallola de platja penjada en una botiga de souvenirs al centre de Palma, i també és una de les màximes de la nova llei de turisme (més de 20.000 kellys se’n veuran beneficiades, per exemple). D’aquesta manera, amb productes turístics típics de les botigues de regals, com són ventalls, postals o samarretes, però amb missatges nous i diferents, el Govern de les Illes Balears explica la nova llei turística a residents i turistes.

A través d’una acció a peu de carrer al centre de Palma, enregistrada amb una càmera oculta, els ciutadans reaccionen amb sorpresa en veure una botiga de records molt especial enmig de la ciutat. Hi troben els productes turístics de sempre que, en comptes d’apel•lar al sol o als paisatges de les Illes, mostren missatges innovadors que descriuen les principals mesures de la nova llei turística centrades en la qualitat, la circularitat i la sostenibilitat.

Les reaccions dels ciutadans i els missatges dels productes protagonitzen el nou vídeo que difon el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Comunicació per tal de donar a conixer els principals aspectes de la nova llei als nostres turistes.

Els missatges expliquen, entre d’altres, que els establiments turístics usaran instruments d’estalvi d’aigua com difusors a les aixetes, que els restaurants han de promocionar els productes d’origen balear i destacar-los a les seves cartes, o que les Illes Balears són capdavanteres en la implantació de la circularitat. També que les instal•lacions turístiques han d’assegurar el benestar de tots els usuaris, incloent-hi els espais dedicats exclusivament als treballadors, com per exemple, les cuines.

Tots els souvenirs estan personalitzats amb missatges en quatre idiomes, català, castellà, anglès i alemany, i el vídeo, que es difondrà a través de la televisió i les xarxes socials del Govern , es podrà veure en aquestes quatre versions.

• Souvenirs sorprenents (YouTube)
  

El turista que visita ara les Illes Balears gasta un 20% més que abans de la pandèmia

El turista estranger que està arribant aquest any 2022 a les Illes Balears gasta un 20% més en destí que abans de la pandèmia, tal com posa de manifest l'Enquesta de Despesa Turística (Egatur) feta pública al mes de juliol per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), així com les dades recollides per l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat).

Segons aquestes dades, de gener a maig d'enguany, la despesa mitjana per visitant ascendeix fins als 1.124 euros enfront dels 939 euros que gastava en 2019, un any rècord, tant en arribades com en despesa i rendibilitat, la qual cosa redunda en una major rendibilitat per al sector. Al mateix temps, la durada del viatge també està augmentant enguany, passant dels 5,9 dies de mitjana que es van registrar en els primers cinc mesos de 2019, als 6,9 dies d'enguany.

Una circumstància que ha provocat que la despesa total dels turistes internacionals en els cinc primers mesos de l'any hagi ascendit a 3.641 milions d'euros en total, un 11,7% més que en 2019, quan la xifra va ser de 3.263 milions d'euros, i a pesar que la xifra d'arribades encara està per sota de la d'aquell any. Només el mes de maig, la despesa total ha estat de 1.816 milions, un 12,7% més que els 1.611 milions amb els quals va tancar el mateix mes de 2019.

L'AETIB incorpora 9 joves qualificats com a part del programa “Primera experiència professional en les administracions públiques” del SOIB

L'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) ha incorporat recentment a la seva plantilla a nou joves qualificats que treballaran en l'Agència durant un període de 12 mesos.

Aquesta incorporació forma part del programa “SOIB Qualificats Primera Experiència professional en les Administracions Públiques”. Es tracta d'una iniciativa que té per objectiu contractar persones joves aturades d'entre 16 i 30 anys, i amb titulació universitària, formació professional de grau mitjà o superior i certificats de professionalitat de nivells 2 i 3.

L'objectiu del programa del SOIB és que les persones joves contractades millorin la seva ocupabilitat podent posar en pràctica la seva formació i àrees de coneixement, afavorint les possibilitats d'inserció en el mercat laboral.

El Parc Natural de sa Dragonera renova i amplia la senyalització per millorar-ne l’ús públic gràcies a la inversió de l'ITS

Els fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS) estan possibilitant l’execució del projecte ‘Senyalització dels espais naturals protegits i dels espais Xarxa Natura 2000’ al Parc Natural de sa Dragonera, tot amb l’objectiu de millorar el seu ús públic.

El projecte té un pressupost total de 500.000 € i ha permès renovar i millorar la senyalització de tots els espais naturals protegits de l’arxipèlag així com de la Xarxa Natura 2000. El Parc Natural de sa Dragonera comptarà amb una setantena de senyals, entre les quals n’hi haurà de direccionals, informatives, interpretatives del medi i de recomanacions per als visitants. La major part de la nova senyalètica ja està instal•lada i està previst que la resta ho estigui abans que acabi l’any.

Les senyals s’han col•locat als itineraris de Llebeig, Na Pòpia i Tramuntana, així com al Port i en els punts d’interès. D’altres senyals, com les col•locades a l’illot del Pantaleu recorden la prohibició de desembarcar per no interferir amb la nidificació d’espècies protegides

L’ITS finança l’execució de faixes de prevenció d’incendis forestals a 21 punts crítics de les Illes Balears

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, visità el mes de juliol el Clot des Guix, a Alaró, on s’ha executat una faixa de prevenció d’incendis forestals en una superfície d’una hectàrea considerada ‘Punt crític’ pel IV Pla General de Prevenció d’Incendis Forestals.

Aquesta és una de les actuacions emmarcades en el projecte ‘Tractament del combustible vegetal en punts estratègics de gestió (PEG) enfront al risc d’incendis forestals’, finançat amb 456.630€ provinents de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS).

El pla, iniciat el setembre de 2021, ha propiciat la creació d’un total de 21 faixes arreu de 52,5 hectàrees de Mallorca, Menorca i Eivissa. Les feines han consistit en reduir la càrrega de combustible i eliminar la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació per tal de minvar la perillositat del foc en cas d’incendi forestal. Els treballs s’han centrat en els PEG o punts crítics que estableix el IV Pla General de Prevenció d’Incendis Forestals. Un PEG és una zona on l’incendi pot agafar força per l’orografia del terreny com les valls, els colls i les crestes de les muntanyes.

Inauguración del Centro Cultural Convent de Sant Diego rehabilitado con fondos del ITS

La presidenta del Govern de les Iles Baleares, Francina Armengol, junto al director de l’AETIB, Francesc Mateu y otras autoridades, participaron el pasado 27 de julio en la inauguración del Centro Cultural Convent de Sant Diego de Alaior, que se abre al público después de un largo proceso de rehabilitación integral y musealización financiada con fondos del impuesto del turismo sostenible (ITS).

Con la apertura del Centro Cultural Convent de Sant Diego se cumple una reivindicación histórica del pueblo de Alaior, que ve en esta infraestructura un símbolo de la lucha por el cuidado del patrimonio histórico, arquitectónico y cultural, así como la lucha por disponer de un espacio cultural en el municipio.

Las tareas para rehabilitar integralmente el edificio empezaron en 2006 y duraron diez años. Con un presupuesto de 9,2 millones de euros, de los cuales el Govern de les Illes Balears ha aportado 5 (1,4 de ellos a través de fondos del impuesto del turismo sostenible), y también con fondos FEDER e inversiones estatutarias, se ha finalizado la rehabilitación del pati de sa Lluna, la instalación de la climatización, la finalización de las salas en que a partir de ahora estará el Centro de Gastronomía Menorquina y la restauración del aljibe, las bóvedas y las pinturas y los murales.

El Centre Cultural Convent de Sant Diego, que incluye la iglesia de San Diego y el claustro, conocido como pati de sa Lluna, será gestionado conjuntamente por el Govern, el Consell Insular de Menorca y el Ayuntamiento de Alaior.

Con las obras de rehabilitación, restauración y musealización, en la planta -1 habrá una exposición que explica la historia del edificio, así como el aljibe. En la planta baja (0), en el claustro, se llevarán a cabo actividades culturales diversas y exposiciones temporales. En la primera planta habrá dos exposiciones permanentes: «La esencia de Menorca», que acoge parte de la colección Llambies, adquirida por el Ayuntamiento y dedicada a la etnología menorquina, y la exposición «El calzado en Menorca: de la artesanía a la industria», un recorrido por la evolución de la manufactura del calzado, la elaboración de un zapato paso a paso, etc.

Finalmente, en la segunda planta se ubica el Centro de Cultura Gastronómica, que dispone de una cocina laboratorio y otra de demostración, un espacio de formación y pequeños espacios expositivos que muestran cómo se hace el queso, el pan, el figat y las porquejades.

• Spot promocional "Convent de Sant Diego"

El Govern da a conocer la nueva Ley de Turismo a los turistas

«Islas Baleares, donde los trabajadores son tan importantes como los turistas». Este es el principal mensaje que se puede leer estampado sobre una toalla colgada en una tienda de souvenirs en el centro de Palma, y también una de las máximas de la nueva ley de turismo (más de 20.00 kellys se verán beneficiadas, por ejemplo). De esta manera, con productos turísticos típicos de las tiendas de regalos, como son abanicos, postales o camisetas, pero con mensajes nuevos y diferentes, el Govern de les Illes Balears presenta la nueva ley turística a residentes y turistas.

A través de una acción a pie de calle en el centro de Palma, grabada con cámara oculta, los ciudadanos reaccionan con sorpresa al ver una tienda de souvenirs muy especial en medio de la ciudad. Allí encuentran los productos turísticos de siempre que, en vez de apelar al sol o a los paisajes de las Islas, muestran mensajes innovadores que describen las principales medidas de la nueva ley turística centradas en la calidad, circularidad y sostenibilidad.

Las reacciones de los ciudadanos y los mensajes de los productos protagonizan el nuevo vídeo que difunde el Govern de les Illes Balears a través de la Dirección General de Comunicación para dar conocer los principales aspectos de la nueva ley a nuestros turistas.

Los mensajes explican, entre otros, que los establecimientos turísticos usarán instrumentos de ahorro de agua como difusores en los grifos, que los restaurantes deben promocionar los productos de origen balear y destacarlos en sus cartas, o que las Illes Balears son pioneras en la implantación de la circularidad.

Todos los souvenirs están personalizados con mensajes en cuatro idiomas, catalán, castellano, inglés y alemán, y el vídeo, que se difundirá a través de la televisión y las redes sociales del Govern, puede verse en estas cuatro versiones. este enlace

• Souvenirs sorprendentes (YouTube)
  

El turista que visita ahora las Islas Baleares gasta un 20% más que antes de la pandemia

El turista extranjero que está llegando este año 2022 a las Islas Baleares gasta un 20% más en destino que antes de la pandemia, tal y como pone de manifiesto la Encuesta de Gasto Turístico (Egatur) hecha pública en el mes de julio por el Instituto Nacional de Estadística (INE), así como los datos recogidos por el Instituto Balear de Estadística (Ibestat).

Según estos datos, de enero a mayo de este año, el gasto medio por visitante asciende hasta los 1.124 euros frente a los 939 euros que gastaba en 2019, un año récord, tanto en llegadas como en gasto y rentabilidad, lo que redunda en una mayor rentabilidad para el sector. Al mismo tiempo, la duración del viaje también está aumentando este año, pasando de los 5,9 días de media que se registraron en los primeros cinco meses de 2019, a los 6,9 días de este año.

Una circunstancia que ha provocado que el gasto total de los turistas internacionales en los cinco primeros meses del año haya ascendido a 3.641 millones de euros en total, un 11,7% más que en 2019, cuando la cifra fue de 3.263 millones de euros, y a pesar de que la cifra de llegadas todavía está por debajo de la de aquel año. Solo en el mes de mayo, el gasto total ha sido de 1.816 millones, un 12,7% más que los 1.611 millones con los que cerró el mismo mes de 2019.

La AETIB incorpora 9 jóvenes cualificados como parte del programa “Primera experiencia profesional en las administraciones públicas” del SOIB

La Agencia de Estrategia Turística de les Illes Baleares (AETIB) ha incorporado recientemente a su plantilla a nueve jóvenes cualificados que trabajarán en la Agencia durante un periodo de 12 meses.

Esta incorporación forma parte del programa “SOIB Cualificados Primera Experiencia profesional en las Administraciones Públicas”. Se trata de una iniciativa que tiene por objetivo contratar a personas jóvenes desempleadas de entre 16 y 30 años, y con titulación universitaria, formación profesional de grado medio o superior y certificados de profesionalidad de niveles 2 y 3.

El objetivo del programa del SOIB es que las personas jóvenes contratadas mejoren su ocupabilidad pudiendo poner en práctica su formación y áreas de conocimiento, favoreciendo las posibilidades de inserción en el mercado laboral.

El Parque Natural de sa Dragonera renueva y amplia la señalización para mejorar su uso público gracias a la inversión del ITS

Los fondos del Impuesto de Turismo Sostenible (ITS) están posibilitando la ejecución del proyecto ‘Señalización de los espacios naturales protegidos y de los espacios Red Natura 2000’en el Parque Natural de Sa Dragonera, todo con la finalidad de mejorar su uso público.

El proyecto tiene un presupuesto total de 500.000 € y ha permitido renovar y mejorar la señalización de todos los espacios naturales protegidos del archipiélago, así como de la Red Natura 2000. El Parque Natural de sa Dragonera contará con unas setenta señales, entre las cuales habrá de direccionales, informativas, interpretativas del medio y de recomendaciones para los visitantes. La mayor parte de la nueva señalización ya está instalada y está previsto que el resto lo esté antes que acabe el año.

Las señales se han colocado en los itinerarios de Llebeig, Na Pòpia y Tramuntana, así como en el Puerto y en los puntos de interés. Otras señales, como las colocadas en el islote del Pantaleu recuerdan la prohibición de desembarcar para no interferir en la nidificación de especies protegidas.

El ITS financia la ejecución de fajas de prevención de incendios forestales en 21 puntos críticos de las Illes Balears

El conseller de Medio Ambiente y Territorio, Miquel Mir, visitó en julio el Clot des Guix, en Alaró, donde se ha ejecutado una faja de prevención de incendios forestales en una superficie de una hectárea considerada ‘Punto crítico’ por el IV Plan General de Prevención de Incendios Forestales.

Esta es una de las actuaciones enmarcadas en lo proyecto ‘Tratamiento del combustible vegetal en puntos estratégicos de gestión (PEG) frente al riesgo de incendios forestales’, financiado con 456.630€ provenientes del Impuesto de Turismo Sostenible (ITS).

El plan, iniciado el septiembre de 2021, ha propiciado la creación de un total de 21 fajas en 52,5 hectáreas de Mallorca, Menorca y Eivissa. Los trabajos han consistido en reducir la carga de combustible y eliminar la continuidad vertical y horizontal de la vegetación para menguar la peligrosidad del fuego en caso de incendio forestal. Los trabajos se han centrado en los PEG o puntos críticos que establece el IV Plan General de Prevención de Incendios Forestales. Un PEG es una zona donde el incendio puede coger fuerza por la orografía del terreno como los valles, los cuellos y las crestas de las montañas.